Somiar per innovar, el repte de l'educació del futur

Per començar m’agradaria esmentar que la conferencia d’en Carles Parellada ha estat molt positiva, enriquidora envers al meu aprenentatge, els meus coneixements...Ha estat una oportunitat més, de conèixer noves concepcions envers l’escola, les famílies i els docents.

Pel que fa a l’escola, m’ha sembla molt adient parlar d'aspectes necessaris per poder afavorir un desenvolupament global  dels infants.

L'escola ha de ser un lloc per cuidar la vida, ja que hem fa pensar en el documental pensant en els altres, on la filosofia del professor és que, l’escola és un lloc on trobes la felicitat, la qual cosa comporta qualitat de vida.
L'escola com a lloc per afiançar la convivència, ja que és necessari, essencial per a poder viure d’una manera plena, amb èxit, degut a que una de les necessitats de l’esser humà, és el reconeixement dels altres i el sentit de pertinença
L'escola per afavorir l’autoconcepte i el coneixement dels altres, perquè el saber, el adonar-se de les pròpies necessitats, expectatives, emocions, i desitjos ens comporta seguretat per poder transitar per la vida de manera autònoma i tranquil•la i, a la vegada, conèixer als altres ens comporta amor, comporta dedicació, temps, empatia, respecte, escolta, etc.
L’escola com a context que dóna l’oportunitat de desenvolupar els potencials, les estratègies i així, els aprenentatges de cada infant.

Pel que fa a les famílies, penso que en Carles Parellada té raó quan esmenta que tots els pares estimen als seu fills i fan tot el creuen adient, segons les seves perspectives, per donar resposta a les diverses necessitats. No s’han d’incluir, sinó hem de tenir present, que són un component més que forma la comunitat educativa, i s’ha de tenir en compte que per a cada infant, els seus pares són els millors. I sinó anem en la mateixa direcció o la relació no és adient, no podrem donar respostes a les necessitats, així com la seguretat, i la calma, tan essencials pel desenvolupament moral, afectiu, emocional dels infants.

Pel que fa als mestres, m’ha agradat molt el concepte de, tots farem tot però cadascú farà la seva feina. Ho top molt adequat ja que crec, que cada un dels mestres ha de tenir la seva funció, no per tenir més poder sinó, per a que tots tinguin un lloc on puguin mostrar les seves capacitats, les seves competències i, on totes, tindran cabuda.

Volem una escola que integri emocions, integri cultures per trobar el sentit de pertinença dels infants, mestres i famílies. Merçe traveset (Pedagogia Sistèmica).

Crec que aquesta nova reestructuració que ha de tenir l’escola, com molt bé ha esmentat en Carles a la conferència, podria començar per tenir present que som emocions, sentiments, i que només des de la harmonia, des de l’estabilitat de les dites, pots arribar aconseguir qualsevol propòsit i desig, que comportarà èxit i plaer per viure i conviure.

Per acabar ho faré amb una frase d’Ignasi Salvatella, director del programa Educació22, que té a veure amb la importància d’educar des de petits les emocions, ja que són la base de la cognició, dels aprenentatges.

"Quan tens les emocions estables, quan acceptes les teves interrelacions i la teva història, pots fer el pas cap als aprenentatges que són fora de tu, sinó fas primer el teus no pots pretendre que aquell nen t’escolti"