Pensant en els altres

Abans de començar, m’agradaria esmentar que, encara que ja havia vist el documental, he plorat com no ho feia en molt de temps... No vull dir que les llàgrimes hagin estat de tristor perquè el programa m’hagi provocat qualsevol cosa negativa sinó, a l’inversa.

Han estat llàgrimes d’emoció, al veure les rialles i els plors en les diverses situacions de la vida dels infants. Llàgrimes per veure com una persona pot canviar la manera de viure, i donar qualitat de vida a de 35 alumnes en la descoberta de si mateix, dels altres i del món que els envolta.

Si més no, la companyia, la guia d’un professor amb la filosofia de, l’escola és un lloc on s’aprèn a ser feliç, és la millor oportunitat que han tingut els infants per aconseguir un present i un futur èxitos i capaç a la vida.
En Toshiro Kamamori, és el clar exemple d’un model de professor que duu a terme un procés d’ensenyament-aprenentage que atén a la diversitat i ritmes, respectuós amb les necessitats morals, emocionals, afectives, socials i intel·lectuals dels alumnes.
Esmento això, perquè el pensament del professor, la felicitat la trobes quan penses en els altres, diu molt de la metodologia emprada per part del professional.

Un clar exemple és la conversa com a eina principal per donar resposta, al ja esmentat procés, mitjançant l’expressió, tant oral com escrita, dels sentiments, emocions, qüestions, reflexions i pensaments dels alumnes i el professor. Per donar l’oportunitat de posar-los de manifest, el docent provoca situacions de conflictes cognitius i emocionals. Ho hem pogut veure quan, castiga a un dels alumnes sense anar a jugar amb balsa perquè no ha parat de xerrar durant l’hora de fer tasques a classe. Ha sigut sorprenent, per part de la resta de companys, la capacitat de raonar i explicar que han mostrat per expressar al docent, del perquè el company hauria d’anar amb ells. Han esmentat perquè és el seu company, perquè són un equip i sense ell no podran anar, perquè és injust que un treball que han realitzat ells hagi de manar el docent, que si no va ell no aniran la resta...són arguments que deixen de pedra a qualsevol persona més gran ja que, el sentiment de grup i la capacitat d’empatia que han mostrat, no sé si alguns adults les tenen.

A la vegada, aquesta oportunitat de mostrar els sentiment tant a nivell oral com escrit, com per exemple les cartes als companys o la composició d’una cançó, els hi genera un nivell molt alt pel que fa a la competència lingüística.

Encara que rebran aquest tipus d’ensenyança, hi sorgeixen situacions que no són agradables per tothom. El professor s’assabenta de que uns companys es riuen d’una companya i els hi a demanat que li expliquen el què ha passat. Quan els infants li donen els seus arguments, el docent enfadat per la manca d’honestedat dels alumnes, els hi torna a preguntar però ara, han de dir el que han fer malament. Un altre cop és
sorprenent com reconeixen i es senten malament, pel mal comportament. Penso que el saber i poder anomenar els pensaments i sentiments en qualsevol moment, és molt adient pel desenvolupament global dels alumnes.

Cal destacar, la posició de les taules afavoreix la creació de grans grups d’alumnes, la qual cosa invita, proposa el treball grupal i apropar-se i conèixer als companys. A la vegada, els materials emprats i proposats pel professor, són de caire natural, que millor material que el teu cos per dibuixar la forma i així conèixer l’anatomia i les característiques individuals de cadascú. A més, aprofita l’entorn natural que envolta
l’escola, per realitzar activitats on els nens gaudeixen i tenen oportunitat d’aprendre de manera significativa, ja que a través del joc , de la investigació, de la interacció amb el medi, amb els companys i amb el professor, a través de l’interès i motivació de cadascú, obtindran coneixements envers la fauna, flora, clima, etc, de l’entorn més proper.

Per finalitzar, m’agradaria esmentar que ha estat un documental molt positiu pel que fa al meu aprenentatge i, futura practica, ja que m’ha ofert una nova visió envers el procés d’ensenyament-aprenentage que pot oferir, proposar, invitar la nova escola, l’escola que volem, les futures mestres amb fonaments i postulats constructivistes.