No a les fitxes!

A tall de conclusió, volem esmentar que, a partir del joc, es poden desenvolupar diverses capacitats, habilitats i estratègies pel que fa als aprenentatges dels alumnes. Si més no, hem de tenir present que depenent de com s’enfoqui aquest aprenentatge, els resultats seran molt variables.

A la fitxa de les formes ens hem adonat de com un joc de taula pot frustrar i bloquejar a un alumne en el seu procés d’aprenentatge. Les normes del joc estan destinades a conèixer les formes geomètriques en funció de la sort, de l’atzar que pugui tenir un alumne en un moment determinat. Per exemple, fins que no surti la figura triangle l’infant no pot començar a jugar. No es té en compte si coneix o no la figura, o si la sap identificar i/o discriminar, sinó la sort que li surti un triangle.


És això pedagògic pel postulats constructivistes? Aquest mètode motiva o cerca l’interès per aprendre les figures geomètriques? Té en compte els coneixements dels infants? Evita la frustració, angoixa i el patiment?


A més, la competitivitat entre companys augmenta a causa que, des del primer moment, els alumnes hauran de posar-se en parelles o de manera individual, és a dir, un mínim de 2 i un màxim de 4 alumnes. El grup o l’infant que tingui més sort a l’hora de treure la figura corresponent, és el que continua jugant. I, només un grup o un infant, és el que arriba a la meta. 


On està la cooperació i/o cohesió de grup? On està el gaudir del treball en grup?


Així doncs, per poder donar resposta a les necessitats emocionals, socials, intel·lectuals del infants en el seu procés d’aprenentatge, hem de tenir en compte diversos aspectes, així com: la planificació i organització, els interessos i motivacions dels infants, factors fisiològics de cada infants, la representació, etc.


Quan esmentem aspectes d’una planificació i organització, volem posar de manifest que, per a que aquest aspecte sigui respectuós amb l’infant, haurà de permetre la reestructuració i/o modificació de qualsevol sessió, en cada moment i situació. Ha de ser flexible, adequat als diversos ritmes i la diversitat d’aprenentatges. Per exemple, en aquest treball es proposen unes 6 sessions per poder conèixer, identificar, discriminar, representar les diverses formes geomètriques, però tenim present, que si cal més o menys, es poden realitzar i/o guiar segons la direcció que plantegin els infants. Una opció seria, si volen cercar les formes en un altre lloc, espai de l’illa. 


Pel que fa els interessos i motivacions dels infants, tenim present, que si no es tenen en compte, no aconseguirem un aprenentatge significatiu, no podrem aconseguir una sintonia entre allò que sabem i allò que els contextos ofereixen. La conversa és l’eina adient per aconseguir un procés que permeti la cabuda de tots i les funcions individuals de cadascú.


A tall d'exemple, la sessió de coneixem el barri, la docent haurà d’ajustar la duració de la sessió envers els alumnes, es a dir, si la sessió dura tot el matí i els alumnes a les 12 després d’esmorzar ja no hi tenen més interès en continuar cercant, aprofitarem la sortida per conèixer el mercat, la biblioteca o altres establiments que en aquell moment escullin els infants.

Pel que fa als factors fisiològics dels infants, hem de tenir en compte que no tots tenen la mateixa salut, activitats extraescolars, família, etc. Aquests, influiran en l’atenció per part de l’alumne envers el tema per aprendre. A més, les activitats duran el dia o la setmana, o les anteriors a les sessions, també alteraran el dit procés psicològic bàsic.

Per últim, volem esmentar la representació com un aspecte important en el procés d’aprenentatge ja que, d’aquesta manera estem afavorint un desenvolupament emocional i afectiu, intel·lectual, social, perquè representar el propi pensament, les coses significatives i importats per l’autor/a on hi pot aparèixer un mateix, comporta una autoidentificació i una flexibilitat en el pensament, l’acció, i la imaginació.

Per això, pel que fa al nostre treball al final de cada sessió, la docent pot oferir i/o proposar la representació de les formes buscades o el que en aquell moment vulguin dibuixar, en paper amb colors o amb els materials que estimin adients per a una representació personal i al gust i desig de alumne.

"Volem una escola per cuidar la vida, afiançar la convivència, generar situacions d’autoconeixement i coneixement del món, i que permeti generar somnis"

“Somiar per innovar , el repte de l’educació del futur”, Carles Perellada